Coneixement explícit
Com hem eplicat en el punt anterior, el coneixement explícit és aquell que es pot enmagatzemar en algun tipus de medi o soport. D'aquesta manera considerem la capacitat d'entendre el plor d'un nadó un coneixement, una virtud, que mitjançant l'electrònica es converteix en un servei que ofereix el producte Why Cry. Aquest coneixement és parametritzable ja que classifica els diferents sons emesos pels nouvinguts en senyals amb diferents freqüències i amplituds.
El coneixement captat és que procedeix de l'exterior. Monagas va comptar amb col·laboració de diferents hospitals i pediatres que aportaren imputs de coneixement a la idea del producte Why Cry. Diferents estudis i estadístiques metges, així com la col·laboració per tal d'analitzar més de 8.000 plors de nadons es sumaren a la creació i desenvolupament de l'aparell.
3. ELS TIPUS DE CONEIXEMENTS RELACIONATS AMB EL MÓN DEL MOTOR
Primerament, cal destacar que el món del motor es pot catalogar com un tipus de mercat oligopolístic, ja que hi ha barreres d’entrada i per aquest motiu s’ha de fer una grandíssima inversió inicial per entrar-hi en maquinària, innovació, imatge de marca… D’altra banda hi ha molt pocs ofertants i molts demandants fet que ens demostra l’oligopolístic d’aquest sector.
Al tractar-se d’un sector amb pocs ofertants i molts demandants ens exigeix un nivell de coneixement molt especialitzat, tècnic i on es prima les innovacions tecnològiques.
En el món del motor hi ha una gran part de coneixement que podríem catalogar com “Coneixement Explícit” ja que podem parametritzar moltes variables que es comportaran més o menys de la mateixa manera, com poden ser les inèrcies de les llantes de les rodes, o bé del conjunt del vehicle; els rendiments dels motors i els nivells òptims d’il·luminació nocturna… Tot aquest “saber” es arxiconegut en el món tècnic especialitzat de la indústria del motor, a les universitats tècniques i fins i tot en els cànons reguladors del trànsit. Ara bé, cada gran empresa del sector de l’automoció té els seus propis enginyers i dissenyadors que busquen donar un toc d’identitat als seus productes.
És aquí on intervé el nostre segon tipus de coneixement, el “Coneixement Tàctic”, és un coneixement molt apreciat però que és difícil de transmetre és per això que s’associa al talent. Per exemple, en el sector del motor un coneixement tàctic passaria per crear un vehicle que fos molt atractiu al mercat en un moment determinat, ja sigui per un disseny exclusiu, per que tecnològicament és més eficaç o simplement perquè s’ha ideat el vehicle que en aquell moment determinat per un seguit de raons abstractes és el que més èxit ha tingut i posteriorment més ventes ha generat.
Un clar exemple podria ésser el fenomen “MINI”. Un cotxe petit que no és econòmic però molt desitjat en la societat europea. Per què? Els motius podrien ser fàcilment debatuts per experts del sector de l’automoció: A Europa hi ha la necessitat dels cotxes petits perquè són més fàcils d’aparcar, es mouen més bé pels carrers estrets de les ciutats Europees, contaminen menys i lògicament consumeixen menys que un cotxe més gran… Però i per què va triomfar el model MINI i no va triomfar L’Audi A2, per exemple?¿ Els dos no buscaven el mateix segment amb un target molt semblant? La resposta es que sí; però el motiu de perquè va triomfar un i no l’altre el trobem en el coneixement tàctic.
Seguidament podem trobar un altre tipus de coneixement molt i molt utilitzat en el sector de l’automoció, i és el “Coneixement Captat”. És aquell coneixement que arriba de l’exterior. En el món del motor una gran part de les seves innovacions tecnològiques i de noves maneres de produir no les ideen pròpiament les empreses sinó que és fruit de les col·laboracions amb els centres tecnològics de les universitats, els parcs tecnològics, les pròpies universitats tècniques i col·laboracions varies amb I+D pública. Es per això que és diu que quan has treballat en una empresa de cotxes i te’n vas a una altre ets l’home més apreciat de l’empresa, per que aportes una gran part del coneixement captat per l’empresa anterior a la nova.
Finalment, tenim el tipus de coneixement que l’anomenem com el “Coneixement Creat”. Aquest tipus de coneixement és el que s’ha creat en si de l’organització, desenvolupat pels membres de la pròpia organització, i si bé, el coneixement captat era importat mantenir-lo en secret dins de l’empresa “el creat” encara ho és més. Es lògic pensar que és un coneixement exclusiu de l’organització i que combinat amb el coneixement tàctic pot ser determinant pel futur de l’organització. Si abans dèiem que quan una empresa del sector aconseguia que una persona d’una empresa(A) rival fitxes per una altre empresa(B) li seria de gran utilitat ja que aportaria molt “Coneixement Captat” a l’empresa(B) però alhora aquest coneixement captat per l’empresa(B) hauria sigut prèviament “Coneixement Creat” per l’empresa A.
També és molt comú parlar del concepte d’espionatge empresarial o industrial. El seu objectiu és captar el “Coneixement Generat” per les empreses rivals per poder-lo convertir en coneixement “Explícit” o bé en “Tàctic” de la seva pròpia empresa segons s’escaigui.
